2026: Abril a juny

Diumenge, 5 d’abril, a les 11:00h. – Culte de Diumenge de Resurrecció. Va haver diferents participacions, amb lectures (Joan 19:17-30 i Joan 20:1ss.), Dorel i Maria van cantar en romanès «E viu, e viu, mormântul Lui e gol» (Ell és viu, Ell és viu, la Seva tomba és buida) i Esther Garcia va recitar la poesia «Aquellas benditas manos». Al Sant Sopar, el pastor Daniel Zoppetti ens va recordar que Jesús demostrà que ell és vida mitjançant els miracles de resurrecció que va fer. I també ens va parlar d’Enoc, un personatge de l’Antic Testament que no va veure la mort i és símbol de la gràcia de Déu i de la vida eterna. La carta de Judes ens diu que Enoc va caminar amb Déu (va agradar a Déu), i és un exemple per a nosaltres, que ens ha de fer reflexionar sobre el nostre caminar amb el Senyor.

En la seva prèdica, el nostre pastor Benjamí López va plantejar una suposició: si mai ens hem preguntat si prenem a Jesús seriosament. A la Bíblia veiem moltes persones que buscaven Jesús: els mags, els seus pares en el temple, els que buscaven un miracle, les dones que van anar al sepulcre, els deixebles (Pere i Joan) que volien comprovar si Jesús hi era o no al sepulcre… Avui també molts busquen Jesús, però no ho troben. Segons Joan 20:9, la clau per buscar Jesús és conèixer l’Escriptura; enlloc més no es pot trobar. Se’l troba entenent la seva Paraula i eliminant els possibles prejudicis, com els que va tenir Maria Magdalena, que creia que s’havien endut el cos de Jesús, o Maria, que en veure Jesús el va confondre amb l’hortolà. La trobada amb Jesús ressuscitat és l’inici de la proclamació del seu missatge. Primerament hi ha una trobada, després se’l reconeix veritablement com a Jesús ressuscitat i a partir d’aquí es comparteix el seu missatge de salvació. Tomàs no hi era amb els deixebles i no va poder rebre el missatge. La seva fe era feble: ni estava reunit amb els altres, ni els va creure quan li digueren que havien vist Jesús ressuscitat. Això ens ensenya que hem de mirar Jesús amb els ulls de la fe.

Diumenge, 12 d’abril, a les 9:30h. – Les germanes van tenir el seu «Esmorzar amb diamants» d’aquest mes.

Diumenge, 12 d’abril, a les 11:00h. – Al Culte de lloança i comunió, el nostre pastor Benjamí López va ministrar el Sant Sopar. La prèdica de la Paraula va anar a càrrec del pastor Daniel Zoppetti, que va continuar l’estudi sobre el llibre de Levític que va començar el mes anterior (aleshores va ser el capítol 1, ara el 2). El tema principal d’aquest llibre són les ofrenes i els sacrificis. En aquest capítol 2 veiem l’ofrena de dedicació. Era una ofrena de cereal encesa, preparada amb encens cremat perquè la seva olor pugés fins a Déu. L’ofrena de cereal representava la perfecta humanitat de Jesucrist, que es va identificar amb nosaltres. La importància d’aquestes ofrenes no era qui les presentava, sinó que anticipaven Jesucrist. Per agradar a Déu, els jueus havien de preparar-ho tot a consciència, complint tots els requisits que Déu establia. Això ens ensenya que també nosaltres hem de buscar agradar a Déu amb la nostra adoració i que aquesta ha de ser dirigida per l’Esperit Sant i no per habilitats humanes. L’intervenció del sacerdot en aquelles ofrenes indicava la necessitat que tenim d’un mediador entre Déu i nosaltres (per als jueus, el sacerdot; per a nosaltres, Crist).

Dissabte, 18 d’abril, a les 11:00h. – Reunió «Ora i Labora» per planificar les activitats de primavera: Sant Jordi (abril), FirEntitats 2026 (16 de maig) i el 75 aniversari de la nostra església.

Diumenge, 19 d’abril, a les 11:00h. – Culte de lloança i comunió. El nostre pastor Benjamí va fer una introducció sobre la importància que hem de donar a la lectura de la Bíblia, i més encara en aquesta propera «Setmana del llibre». La invenció de la impremta ens permet tenir-la i llegir-la. El Salm 119 ens parla de la Paraula de Déu i Mateu 7 ens diu que ningú, per molt important que sigui, pot manipular-la. Ens va exhortar a reivindicar la lectura i l’estudi de la Bíblia i que ella governi les nostres ments i els nostres cors.

El pastor Daniel Zoppetti va continuar l’estudi de Levític amb les ofrenes de pau (o de comunió) que apareixen al capítol 3. Aquesta ofrena es feia amb un animal sense defecte. La millor part de l’animal (fetge, ronyons, greix) s’havia de rentar i cremar perquè era per a Déu. Una altra part d’aquest animal (pit i esquena) l’havia de menjar la família sacerdotal, com a provisió de Déu per a ells. L’objectiu d’aquesta ofrena era gaudir la pau de Déu. Quina ofrena de pau hem de presentar nosaltres? Nosaltres, a través del sacrifici de Jesús, obtenim la pau. Jesús va fer possible que aquella ofrena de pau sigui l’ofrena de comunió que nosaltres celebrem cada diumenge.

Dimarts, 23 de juny:

• a les 19:00h: Estudi bíblic i pregària.
• a les 20:00h: Sopar de germanor.

Diumenge, 28 de juny, a les 11:00h. – Culte de lloança i comunió.