2026: Gener a març

PROPERES ACTIVITATS

Diumenge, 15 de març. – “Assemblea General Administrativa”. Es recorda als membres de l’església que el proper diumenge a partir de les 11:00h. tindrem el nostre habitual Culte de lloança i comunió, però més breu, doncs a les 11:30h. aproximadament participarem a la reunió anual per tractar assumptes econòmics i altres d’interès pel bon funcionament de l’església.

L’Assemblea només serà per als membres de l’església batejats i de forma presencial; no s’emetrà per YouTube degut a la dificultat per fer el recompte de vots en línia.

Data per confirmar. – Culte especial de baptismes, en què quatre persones donaran testimoni de la seva fe en Jesucrist.

– – – – – – – – – –

ACTIVITATS ANTERIORS

Diumenge, 4 de gener. – Primer culte dominical de l’any. Vam tenir un breu temps de pregària en què es va intercedir per la situació que es viu a Veneçuela. Després, entre els anuncis, el nostre pastor Benjamí va destacar la celebració de la Setmana Unida de Pregària (SUO – 2026), que tindria lloc a la nostra església del dilluns 12 al dijous 15 de gener, a les 19:30h.

La predicació va anar a càrrec de la nostra germana Loida, que va parlar sobre Zacaries i Joan el Baptista (Lluc 1:5-25, 57-80). Com a conclusió ens va recordar que, igual que Joan va anunciar la vinguda de Crist a la terra, nosaltres hem d’anunciar la seva segona vinguda, i va acabar amb un repte per aquest nou any: “proclamar les gestes d’aquell que ens ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable” per arribar a més persones.

Per finalitzar el culte la Coral de la nostra església va cantar “María, ¿sabes tú?” i “Gloria a Dios en lo alto”.

Diumenge, 11 de gener, a les 9:30h. – Les germanes van tenir el seu primer “Esmorzar amb diamants” de l’any, amb la visita de Sara Martínez Vera, de l’Església Ebenezer de passatge Gaiolà.

Diumenge, 11 de gener. – Al Culte de lloança i comunió també va predicar Sara Martínez Vera, que va tractar sobre “La bondat de Déu i el privilegi de conèixer-lo”, a partir del Salm 100 (verset clau: v. 5).

Abans d’aquesta predicació, el nostre pastor Benjamí va anunciar la celebració de la Setmana Unida de Pregària (SUO – 2026) a la nostra església i va fer una introducció al tema de pregària del primer dia: “MEMÒRIA: No hem d’ocultar allò que Déu ens ha revelat” (Salm 78:1-4).

Des del dilluns 12 fins el dijous 15 de gener es va celebrar la Setmana Unida de Pregària (SUO – 2026), impulsada per l’Aliança Evangèlica Espanyola. Les esglésies de Barcelona estaven convocades aquests dies a la nostra església de 19:30 a 20:30h.

Aquest any el lema de la Setmana, «La fidelitat de Déu envers el seu poble» (basat en el Salm 78), havia estat proposat per l’Aliança Evangèlica Italiana en colaboració amb el Comitè Italià del Moviment Lausana. A més van crear un material que servia com a guia per les reunions amb temes de reflexió i de pregària. Descarregueu el material (en castellà) aquí.

Dilluns 12. – Reunió organitzada per la nostra església, dirigida pel pastor Benjamí, va cantar el nostre grup de lloança i va predicar el nostre germà Daniel López sobre el segon tema de la Setmana: “MEMÒRIA: Recordem transmetre i no ser rebelds” (Salm 78:5-11).

Dimarts 13. – Reunió organitzada per l’Església Bíblica Ebenezer de passatge Gaiolà: amb la predicació del seu pastor Joan Martínez sobre el tema 3: “MEMÒRIA: Recordem els alts i baixos” (Salm 78:12-26).

Dimecres 14. – Reunió organitzada per l’Església Evangèlica del carrer Verdi: va dirigir Sara Jordà i va predicar Francisco Mira sobre el quart tema: “PENEDIMENT: La rebel.lió humana i la misericòrdia divina” (Salm 78:17-33).

Dijous 15. – Reunió organitzada per l’Església Evangèlica de la Torrassa: va dirigir Benjamí Garcia i la predicació va anar a càrrec del pastor Pedro Pérez sobre el tema 5: “PENEDIMENT: Identificar el penediment insincer” (Salm 78:34-37).

Diumenge, 18 de gener. – En el Culte de lloança i comunió va predicar el nostre germà Pau López. Amb una lectura a l’evangeli de Lluc 7:36-50, ens va parlar sobre el perdó. El passatge relata la visita de Jesús a casa de Simó el fariseu, on també va arribar una dona pecadora buscant Jesús. Ella va mostrar un amor desbordant per Jesús perquè va experimentar el seu perdó; Simó, però, no sentia la necessitat de ser perdonat. L’amor al Senyor és produït per experimentar el seu perdó. Quan un deute és cancel.lat, deixa d’existir. Així és el perdó de Déu. Així va ser per a la dona i així ha estat també per a nosaltres. La llei no podia perdonar els pecats de manera definitiva (aquí es va quedar Simó); el sacrifici de Crist sí que ens perdona completament i per sempre (la dona va arribar aquí), i ja no cal oferir més sacrificis.

Diumenge, 25 de gener. – El nostre pastor Benjamí va anunciar la grata notícia dels propers baptismes que, si el Senyor ho permet, tindrem el diumenge 22 de febrer.

El pastor Daniel Zoppetti va tenir un breu missatge per al Sant Sopar basat en l’evangeli de Joan 1:29, 35-36. En aquest passatge Joan el Baptista presenta Jesús com “l’Anyell de Déu que treu el pecat del món”. D’aquesta manera Joan volia relacionar Jesús amb el sacrifici d’Isaac. Jesús era la víctima innocent que prenia el lloc del pecador. Jesús va ser l’ofrena lliurada per Déu mateix; en cap altre hi ha salvació.

La predicació va anar a càrrec del nostre pastor Benjamí, que ens parlà sobre la relació entre la fe i l’obediència (Lluc 17:1-0) i aquestes dues amb l’agraïment, basant-se en el relat dels deu leprosos (Lluc 17:11-19). Els deu van ser curats per Jesús, però només un va tornar per donar-li gràcies. Com a conclusió: Hem de ser agraïts a Déu i glorificar-ho, perquè hem experimentat el seu perdó.

Diumenge, 1 de febrer, a les 9:30h. – Les germanes de l’església van tenir la visita d’Esther Rodríguez, de la Lliga del Testament de Butxaca, per a l’“Esmorzar amb diamants”.

Diumenge, 1 de febrer, a les 11:00h. – En el Culte de lloança i comunió també vam tenir Esther Rodríguez per a la predicació de la Paraula. A partir de la lectura d’Efesis 2:1-10, la nostra germana ens va animar a viure com a ciutadans del regne del cel, donant testimoni als qui no coneixen el Senyor.

Diumenge, 8 de febrer, a les 11:00h. – Culte de lloança i comunió amb la predicació a càrrec del nostre pastor Benjamí López sobre el tema: “Déu està de moda”, en relació a les darreres notícies sobre famosos interessats en l’espiritualitat. Aquest és un interès de l’ésser humà des de temps antics, com ara els místics del Segle d’Or de la literatura espanyola (Teresa d’Ávila, Sant Joan de la Creu i Fra Luis de León, entre d’altres), que buscaven apropar-se a Déu mitjançant l’èxtasi. Però sabem que l’única manera d’acostar-se a Déu és per mitjà de la seva Paraula.

Diumenge 15 de febrer, a les 11:00h. – El nostre pastor Benjamí va llegir un comunicat del consell de l’església en què se anunciava l’ajornament (sense data concreta) de l’acte de baptismes previst per a la setmana propera. Amb aquesta mesura es volia donar més temps perquè els candidats ampliïn la seva formació i perquè, si és voluntat de Déu, altres persones puguin afegir-se.

Al missatge del Sant Sopar, el pastor Daniel Zoppetti ens va exhortar a complir allò que ens diu Hebreus 13:1, “No deixeu d’estimar-vos com a germans”, perquè estiguem en comunió i en unitat.

El diaca Pere Gómez va tenir la predicació, a la qual va posar per títol “De l’esforç al descans”. Hi va comparar el descans que ens ofereix Jesús i el que intentem buscar pel nostre compte. La societat ens sotmet a molta pressió i això ens porta sovint al límit. En temps de Jesús també era així; els líders religiosos carregaven la gent amb moltes normes difícils de complir. A diferència dels líders, Jesús ens ofereix una vida unida a ell, lliure de legalismes i exigències. No promet l’absència de problemes, però sí que en promet la seva presència fidel enmig. Jesús fa una invitació a tots els qui estan cansats i carregats per causa del pecat, perquè cap esforç que nosaltres fem no ens podrà donar descans. Pels nostres esforços només podem trobar cert alleujament, però el descans de Jesús no és així. El descans que dóna Jesús és rendir-se i confiar en l’obra de la creu, que ens allibera del pecat. L’obra de Jesús és completa i el seu descans també ho és.

Diumenge, 22 de febrer, a les 11:00h. – El nostre pastor Benjamí va llegir un comunicat del consell de l’església en què es convocava Assemblea General administrativa per al diumenge 15 de març al matí després del Culte. Serà només presencial per la dificultat per al recompte del vot en línia.

Després, el nostre pastor va ministrar el Sant Sopar amb una lectura a Hebreus 10:1-9, 12, 14, 17, 22ss. Els sacrificis que oferien els jueus s’havien de renovar cada any perquè no treien el pecat. Però el sacrifici de Crist va ser fet una sola vegada i treu el pecat per sempre.

El missatge de la Paraula va anar a càrrec del nostre germà Daniel López, que ens va parlar sobre dues raons de “¿Per què hem d’obeir Déu?”. La primera raó: per ser com Crist. Adam i Eva van desobeir perquè volien assolir saviesa, ser igual de savis que Déu. En canvi, llegim a Filipencs 2:5-8 que Jesús es va humiliar i va ser obedient fins a la mort a la creu. Veiem el contrast: L’ésser humà vol fer-se com a Déu per desobediència; Jesús es va fer home per obediència. L’apòstol Pau ho explica en Romans 5:18-19. Hi ha dos models: el desobedient (Adam) que porta el pecat i l’obedient (Crist) que porta la salvació. La segona raó: per rebre les benediccions de Déu, que ell promet als qui l’obeeixen. A Levític 26:1-13 veiem que Déu va posar uns requisits al seu poble. Si els complien, tindrien benediccions. Nosaltres també rebrem les seves benediccions si som obedients. Tindrem prosperitat moral i espiritual, seguretat, pau, victòria sobre les tenebres, creixement (segons la proximitat que estiguem del Senyor) i la presència de Déu a les nostres vides.

Diumenge, 1 de març, a les 9:30h. – Les germanes van celebrar el 17^è aniversari del seu “Esmorzar amb diamants” amb un missatge del nostre pastor Benjamí López.

Diumenge, 1 de març, a les 11:00h. – El nostre pastor va ministrar el Sant Sopar basant-se en una lectura a Hebreus 13:12-16, que ens diu que la fe ens porta al Senyor i ell és qui ens dóna la salvació.

La predicació va anar a càrrec del pastor Daniel Zoppetti sobre un text de l’Antic Testament: Levític 1:1-9, 17. S’hi relata com Moisès va rebre ordres detallades de Déu des del tabernacle. La presència de Déu ocupava tot el tabernacle i ningú més no hi podia entrar, ni tan sols Moisès. En aquest llibre de Levític trobem l’ordre en què s’havien de donar les ofrenes i els sacrificis. Cada tipus d’ofrena i de sacrifici tenia la seva ordenança divina per cumplir-la; no podien fer-ho com ells volguessin, perquè hi havia unes normes, unes regles i un propòsit establert per Déu. Nosaltres també tenim normes per complir, les trobem a la Bíblia. Hem de postrar-nos davant del Senyor, reconèixer-ho com a únic Déu veritable i obeir-lo.

Diumenge, 8 de març, a les 11:00h. – Per al Culte de lloança i comunió vam tenir la visita de Joaquín Hernández, dels GBU. La seva predicació va ser “Com viure la fe en un món hostil” i per això ens va parlar de l’exemple de Daniel (Daniel 1:1-9). Abans va fer una introducció sobre les característiques de la nostra societat com un món hostil al Cristianisme: canvis constants, fake news, decadència moral, utilització de l’engany per a benefici propi, conflictes bèl.lics i ineficàcia de les institucions per evitar-los, manca de servidors públics, institucions com la família també fallen… És un món difícil per als cristians, però Déu ens crida a confiar-hi.

Al passatge de Daniel trobem 4 desafiaments:

1) Viure en un món cada cop més hostil. Abans es reconeixia el Cristianisme per les seves aportacions positives, però ara se’l considera un perill (retrògrad, masclista…). Daniel va ser portat a un país on no va ser benvingut per la seva fe. Era una situació desoladora, però que Déu va permetre. Déu és qui té l’autoritat.

2) Qui sóc? El problema de la nostra identitat: qui serem nosaltres en aquest món hostil? Daniel va haver de decidir si seria el mateix de Judà o canviar per ser com els babilonis. A Babilònia volien canviar-li la seva identitat: idioma, coneixements, nom i fins i tot la seva fe. Enmig de tanta pressió, Daniel va decidir no contaminar-se i continuar sent fill de Déu. Per afirmar la seva identitat Daniel va prendre un hàbit: pregar Déu tres vegades al dia.

3) Com viurem la fe en un món hostil. Com equilibrar viure en un món però pertànyer a un altre. Daniel va saber integrar-se a Babilònia però sense abandonar la seva fe. Per això va haver de fixar límits. A més, Daniel va desenvolupar un altre hàbit: relacionar-se amb altres que pensaven com ell. Compartir les càrregues és un privilegi i una benedicció en moments de crisi.

4) Compartir la fe en un món hostil. Què va fer Daniel? Estar present i participar-hi. Això va servir per guanyar-se la confiança; així és més fàcil poder-ne parlar. Però l’heroi d’aquesta història no era Daniel, sinó Déu. No subestimem allò que pot fer Déu a través de nosaltres. Ell està per sobre de nosaltres, però es va identificar amb nosaltres.